No se sap amb exactitud quan van arribar els humans a Amèrica. Tampoc se sap amb exactitud des d’on van arribar, tot i que hi ha diversos estudis genètics, així com proves arqueològiques i culturals que proposen diferents teories. El que sembla pràcticament descartable és un origen monogenètic al propi continent. Això que sona tant complicat tan sòls vol dir que els humans devien arribar a Amèrica des de qualsevol altra banda del planeta. Afirmació lògica d’altra banda, si atenem a que tots els humans actuals procedim d’Àfrica. Així doncs podem afirmar que els humans que van començar a poblar el continent americà ja eren homo sapiens.
Fins fa no pas gaire es creia que tots els americans provenien d’unes tribus nòmades que van travessar caminant per l’estret de Bering aprofitant una de les últimes glaciacions (fa uns 16.000 anys), des de l’extrem nord oriental de l’actual Rússia fins a l’extrem nord occidental del que ara coneixem com a Alaska.
Aquesta Alaska no, l’altra.
Però recents estudis genètics basats en l’ADN mitocondrial semblen confirmar que els habitants d’Amèrica van arribar en tres tongades diferents, i que les dues primeres, de fet, van arribar des de la zona de Nova Guinea i/o Austràlia mitjançant la navegació fins a centre Amèrica i sud Amèrica fa més de 30.000 anys.
Hi ha molta controvèrsia al voltant d’aquest tema, o sigui que no us ho vull vendre com una qüestió consensuada i tancada. Si us interessa sempre podeu consultar els enllaços que us he anat deixant i investigar pel vostre compte.
Bé, i tot això a què ve? Doncs ve a que, com sempre, m’agrada posar en antecedents els temes dels que tracto. És a dir, que si haguéssim de parlar del descobriment d’Amèrica ens hauríem de remuntar a fa 30.000 anys, no a fa poc més de 500 com ens ho acostumen a vendre.
Fins i tot atenent a aquest criteri occidental del “descobriment d’Amèrica” hi ha teories que defensen que abans que Colom, a Amèrica hi havia arribat molta gent.
- L’any 1003 els vikings en una missió encapçalats per Leif Eriksson.
- El 1170 Madog ab Owain Gwynedd, un príncep gal·lès.
- El 1405 en Zheng Ze, un militar xinès.
- El 1310 n’Abubakari II, rey de Mali.
- Fins i tot hi ha llegendes hindús que parlen de navegants indis que hi van arribar fa més de 2000 anys…
Val a dir que cap d’aquestes teories han pogut ser mai demostrades i que per tant són més que qüestionables. De fet, són d’aquelles teories conspiranòiques que bé podrien aparèixer al programa de l’Iker Jiménez i que per tant no mereixen cap mena de credibilitat (si més no, fins que no es puguin recolzar en proves sòlides i fiables que no deixin lloc al dubte).
Malgrat tot, val a dir que la història d’en Leaf Eriksson pinta bastant creíble… aquí el podeu veure en format estàtua a Reykjavíc.
En qualsevol cas, quan Cristòfol Colom va arribar a Amèrica el continent feia anys que havia sigut descobert pels seus propis habitants, el que passa és que després d’això es van aïllar de la resta de la humanitat i no es van molestar a explicar a ningú que allà hi havia un continent gegant ple de meravelles, però el descobriment és en qualsevol cas seu.
Però bé, oblidem-nos d’allò que és políticament correcte o fins i tot científicament rigorós i centrem-nos en allò que occident considera com el descobriment d’Amèrica. Bàsicament, i amb tots els matisos del món, el 12 d’octubre de 1492, l’expedició d’en Cristòfol Colom, pagada pels reis catòlics d’Espanya avista terra i arriba a Cuba. D’acord, i si el descobriment del continent el va fer Colom, com és que el continent no es diu Colòmbia, i en canvi es diu Amèrica? Doncs el continent es diu Amèrica perquè deu el seu nom a Amerigo Vespucci (o en la versió castellanitzada del seu nom: Américo Vespucio). La pregunta que us està rondant el cap ara mateix, astuts lectors, és evident: què dimonis va fer aquest paio per a merèixer tal honor?
Amerigo Vespucci va néixer a Florència al 1454. La seva família era fidel a la casa Medici, i va ser precisament Lorenzo di Pierfrancesco de Medici que el va enviar a Sevilla l’any 1491, conjuntament amb en Giannoto Berardi, un altre mercader italià, per tal de treballar en una de les cases comercials que la família Medici tenia allà establerta. Sembla que va arribar al lloc indicat en el moment adequat, ja que l’any següent en Colom estava signant les Capitulaciones de Santa Fe per salpar rumb a les Índies, i ja en aquell viatge en Vespucci va participar, juntament amb en Berardi, avituallant les naus. Aquest va ser el primer contacte que va tenir Vespucci amb les Amèriques.
Per als florentins no hi ha dubte: el seu paisà mereix un lloc important a la història.
Quan els Medici van saber que en Colom havia arribat a “les índies” van començar a especular amb la possibilitat d’obrir noves rutes comercials d’espècies (que eren, de valuoses, quelcom així com els Iphones de l’època), però el fet que ho va precipitar tot va ser la mort de Berardi. A partir d’aquell moment Vespucci es decideix a seguir el passos de Colom i muntar una expedició pròpia a les Índies.
El 1497 realitza el seu primer viatge a Amèrica, tot i que d’aquest viatge se’n sap ben poc, per la qual cosa podria ser que no tingués èxit en el seu intent. El 1499, en canvi, sí que està perfectament documentat un viatge que va fer comandat per Alonso de Ojeda i pilotat per Juan de la Cosa tot seguint la tercera ruta de Colom (això vol dir que Colom ja havia anat i tornat tres vegades a Amèrica abans que hi anés Vespucci) que partia des del Puerto de Santa María a Cadis. En aquella expedició van arribar fins a la desembocadura de l’Orinoco i van anar pujant fins a l’estuari de l’Amazones. Teòricament van arribar fins a l’actual Colòmbia, i en tot aquell recorregut els cartògrafs van establir per primer cop el contorn d’aquelles terres. En aquell punt van decidir tornar, un cop aquí Vespucci va informar els Medici i va reprendre els seus viatges. Arribats a aquest punt us he d’explicar que el número de viatges que va realitzar en Vespucci queda en entredit per a molts historiadors, però el que sembla del tot segur és que en va fer com a mínim dos més, a càrrec del rei de Portugal, els anys 1502 i 1503. Va ser en aquests viatges, recorrent (i cartografiant, aquesta és la clau de tot plegat) les costes de l’actual Brasil, que en Vespucci va arribar a la conclusió que aquelles terres no es corresponien a una península asiàtica, sinó a un nou continent.
La qüestió és que en Vespucci va anar documentant tots aquests viatges mitjançant cartes que enviava a Lorenzo di Pierfrancesco de Medici, i una d’aquestes cartes va ser publicada al 1505 a Augsburg (coses de la impremta de Gutemberg, que s’havia inventat mig segle abans) sota el nom de Mundus Novus. En realitat, la cartografia que va realitzar, així com la publicació d’aquest llibre són les claus d’aquesta entrada. Sembla que el Mundus Novus va tenir un èxit aclaparador, i que va fascinar a milers de lectors. Entre aquests lector figurava en Martin Waldseemüler, un cosmògraf alemany que va començar a insistir en la idea que l’autèntic descobridor del continent havia sigut Vespucci, i no Colom, ja que aquest últim es pensava que havia descobert una nova ruta comercial a l’Índia (en realitat Colom pensava que havia arribat al Cipango, què és com se li deia al Japó actual). De manera que va començar a anomenar al nou continent Amèrica, en honor a Vespucci. Sí, sé el que esteu pensant, que si el continent agafa el nom en honor a Vespucci s’hauria d’haver dit Américo, i no Amèrica. La cosa és que li va posar nom femení perquè la resta de continents també tenien nom femení, així de simple. La idea va anar calant, i poc temps després tothom anomenava així el nou continent, fins al dia d’avui.
I què va passar amb en Vespucci? Doncs la cosa li va anar prou bé. El mateix 1505 li va ser concedida la ciutadania i es va casar amb una sevillana, aprofitant l’avinentesa va castellanitzar el seu nom i va passar a dir-se Américo Vespucio (que en aquella època no s’estaven de murgues i aquestes coses eren importants). Va tenir una vida professional d’èxit que va acabar al 1512 a Sevilla. Res de remarcable, vaja.
Com podeu veure aquest és un altre cas paradigmàtic de com el màrqueting pot influir sobre l’imaginari col·lectiu. Vespucci tot el que va fer va ser “vendre” bé els seus viatges i així va aconseguir que en poc més d’una dècada tothom oblidés a en Colom. Tot i que probablement sí que sigui cert que ell va “descobrir” Amèrica abans que Colom, si més no conceptualment. Al cap i a la fi sembla que en Colom, quan va morir, encara seguia entestat en que si seguia viatjant al sud podria fer la volta a la península que havien trobat i arribaria al famós Cipango (en realitat aquesta va ser una de les raons per les quals es va enemistar amb els reis catòlics i va acabar passant un grapat d’anys a la presó).
Vespucci, un artista del màrqueting.
Vespucci heroi accidental o usurpador de glòria? La resposta, com sempre, us la deixo a vosaltres, però penseu una cosa, si no fos per Vespucci ara Amèrica es diria Columba, i ja només per això es mereix la meva consideració.
