La lluita contra la segregació escolar de l’alumnat, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu: la xarxa comunitària

by | 3 Des 2019 | Inside Up | 1 comment

La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament) .
(Pujolàs, 2006)

El passat 14 de juny vaig viure un dels moments més bonics i reivindicatius de la meva carrera professional, fruit de tot un seguit de decisions fetes una mica a la babalà.  L’explico perquè hi ha persones també protagonistes de la història i es mereixen la seva menció particular. 

Una nit repassant piulades a twitter vaig veure que el Col·legi de Pedagogs de Catalunya animava les persones vinculades a la Pedagogia a que participessin del Premi d’Assaig Pedagògic Frederic Company i Franquesa, enguany amb el tema: “Inclusió versus Segregació. Abordatges des de la Pedagogia”. Em va cridar l’atenció: vaig mirar les bases i li vaig comentar a l’Àngel què en pensava sobre la possibilitat que hi participés. Ell em va dir:

– Tu mateixa. Crec que arribes a temps. A més, crec que tens molt a dir i quan t’hi posis ho faràs en un pim pam.

Em vaig motivar moltíssim, però el pim pam, es va convertir en moltes nits escrivint, reescrivint, corregint, replantejant, referenciant…, i fent platerets amb el temps familiar, laboral. Però ho vaig gaudir molt perquè les línies brollaven de dins i pràcticament només calia posar-hi ordre. Fa molt temps que a casa li donem voltes al tema…, el vivim cada dia. L’assaig és el reflex de les nostres vivències amb un xic de freakisme pedagògic (com el trobava a faltar!).

El vaig entregar. A darrera hora, com les PACs de la UOC.

Al cap de unes setmanes, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya em va comunicar que el treball amb el pseudònim Síndrome UP havia estat el finalista, l’únic finalista! Toma!!! Llagrimeta al canto!

I aquí comença la festa: cap a Lleida a l’acte de lliurament del premi, menció i guardons als millors TFG amb la meva mare i germana perquè no s’ho volien perdre de cap de les maneres! Complicitat a la feina per poder assistir-hi, complicitat a casa per conciliar amb els 3 petits, i un cop allà, a la festa de la Pedagogia, un sac de nervis, sorpreses i casualitats.

La primera sorpresa va ser que em van fer sentir com la reina de Saba, com si fos alguna persona famosa, una eminència, no sé. Mai m’havia passat això de ser “reina per un dia” i menys en un context així (perquè els aniversaris, conten!). Em sentia fora de lloc, i més quan mirava a les meves dues acompanyants “cinc estrelles” que s’estaven emocionant. Vam salvar el moment dramàtic amb l’arribada d’una professora nostre de la carrera (sí, ma germana també és Pedagoga), la Dra. Carmen Ruiz. Recordeu l’entrega dels Òscars on la Penèlope Cruz crida “Pedroooooooooooooooo”… Doncs nosaltres ho vam fer amb la Carmen. Ja vam trencar el gel. Ja em sentia més còmode.

L’acte comença i m’avisen que jo seré la última en intervenir. Perfecte, penso! Es fan els parlaments, intervenen totes les persones guardonades amb els millors Treballs de Final de Grau, alguns amb els seus tutors (com la Carmen Ruíz), la menció especial al treball de l’Assumpció Pie del Departament de Pedagogia Social de la UOC… I un detallet important: em van comentar que la meva intervenció hauria de ser breu, d’uns tres minuts aproxidament. Llavors vaig pensar que no caldria preparar res. L’equip del COPEC no ho sap (ara ho sabrà si es llegeixen aquesta entrada) però vaig entrar en pànic quan vaig veure que tots els parlaments duien un textos preparadíssims i molt ben filats i jo duïa el bitllet de tren.

Doncs contra tot pronòstic vaig poder fer una intervenció de menys de 6 minuts directament des del cor reivindicant que encara ara, no ens hem trobat a cap pedagog i ni pedagoga en el nostre camí cap a la inclusió del nostre fill amb Síndrome de Down. 

Transmetem més per la pell que pel cervell.

Us deixo aquí l’assaig per si ve de gust llegir-lo. Aviso que no és cap novel·la.

 

La lluita contra la segregació escolar de l’alumnat, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu: la xarxa comunitària.

A dos anys pel desplegament del Decret 150/2017[1], de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu s’orienta el focus en aconseguir un marc de referència clar i precís que ajudi els professionals de l’educació (en l’accepció més àmplia del terme), a concretar i portar a l’acció a través dels diferents àmbits en els quals intervenen, el conjunt de valors a què fa referència la inclusió.

Davant d’aquest escenari, aplaudit per bona part de la comunitat educativa però alhora també criticat per un finançament deficitari, es copsa la necessitat d’identificar experiències i pràctiques inclusives a la fi d’obtenir indicadors i evidències que orientin aquella acció pedagògica que trenca barreres a l’aprenentatge i a la participació de tota la comunitat educativa i que aporta llum per regular l’atenció educativa de tot l’alumnat, en totes les etapes educatives, fins la transició a la vida adulta. “Implica continuar un procés iniciat fa dècades, per avançar des de la corresponsabilitat cap a un repte comú: uns entorns educatius que, tenint en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixin expectatives d’èxit a tots els alumnes en el marc d’un sistema inclusiu” (Preàmbul).

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya va convocar enguany la IX edició del Premi d’Assaig Pedagògic Frederic Company i Franquesa, amb el tema: “Inclusió versus Segregació. Abordatges des de la Pedagogia”. La M. Assumpció Pou i Coll, la dona del difunt pedagog Frederic Company, m’acompanya, fa el lliurament del premi i em xiuxiueja unes paraules que li surten del cor. Em van saltar les llàgrimes. 

Els fonaments del Decret són:

  • La noció d’escola de tothom i per a tothom, garant d’equitat i igualtat d’oportunitats per a un èxit educatiu.
  • Un sistema educatiu vertebrat en xarxa.
  • Una atenció educativa de qualitat i amb oferta de formació al llarg de la vida amb itineraris personalitzats i flexibles.

Però, què significa una escola per a tothom? Què s’entén per treball en xarxa i com s’afavoreix? I per igualtat d’oportunitats? Com es construeixen i gestionen els itineraris de vida? Com ens assegurem que tothom abraci l’èxit educatiu? Entenem tots per igual el concepte d’èxit educatiu?

Aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat es configura com un dels grans reptes socials actuals. Es posa de manifest, i cito un fragment extret dels materials “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú” del Departament d’Ensenyament, la necessitat “d’acció educativa coordinada, conjunta i sinèrgica entre la tasca educativa familiar, els centres educatius i tots els altres agents i entitats educatives de l’entorn, a partir d’uns objectius compartits i una actitud basada en el compromís, la participació, el treball i l’aprenentatge en xarxa”[2].

Partint de la base que en els seus inicis la inclusió s’havia focalitzat en el canvi de pràctiques educatives, en el marc actual s’exigeixen uns plantejaments de canvi cultural aprofitant enfocaments eficaços basats en l’evidència i coneixement científic acumulat: disseny universal de l’aprenentatge, pedagogia del projecte, etc. I fer-ho des d’una mirada comunitària i oberta a l’entorn natural de l’alumnat i les seves famílies.

La reflexió plantejada en aquestes línies pretén posar en valor el treball en xarxa des dels diferents àmbits d’interacció educativa que configuren l’entorn proper de l’alumnat donant especial èmfasi als infants i joves amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) per a la lluita contra la segregació escolar, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

En el sí de la xarxa formada pels centres educatius, els serveis educatius, els sociosanitaris, les associacions i entitats socioculturals, l’alumnat i les famílies, s’han de poder definir i pactar les diferents intervencions professionals que donin suport a la inclusió, vetllar per a que els entorns d’aprenentatge siguin inclusius i exigir estratègies de qualitat en els suports individualitzats per atendre la diversitat.

En aquesta xarxa educativa i comunitària es fa necessària la interacció i el lideratge de les persones especialistes de suport, personal educatiu especialistes en discapacitat intel·lectual, motriu, funcional, que recolzin els processos inclusius.

Hi ha una àmplia varietat d’enfocaments (aprenentatge-servei, model de competències, etc.) que tenen impacte en com s’aprèn, què s’aprèn, amb quins valors, en l’accés a l’aprenentatge, en les oportunitats educatives, en la prestació de serveis i suports. És la nostra realitat i cal acceptar que és diversa i dinàmica. Amb l’articulació de projectes compartits, amb l’avaluació, implementació i desenvolupament d’estratègies inclusives de forma sistemàtica, podem aconseguir la continuïtat i la coherència educativa per a que cada infant pugui abraçar  l’èxit educatiu.

El recent Pacte contra la segregació escolar[3], impulsat pel Síndic de Greuges, amb l’adhesió de la majoria d’agents de la comunitat educativa i d’ajuntaments de més de 10.000 habitants, posa de manifest el potencial inclusiu que té l’entorn proper de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Tanmateix proposa entre les seves mesures “Construir projectes socials compartits, en els quals els infants i joves amb NESE puguin participar activament i en igualtat de condicions amb la resta d’infants i joves”.

Aquestes són algunes de les idees que he anat seleccionant respecte al tema d’anàlisi que estan provocant un canvi de mirada cap a la inclusió educativa per aconseguir la inclusió i cohesió social.

Des del meu punt de vista aquest procés requereix, d’una banda, el reconeixement de la corresponsabilitat educativa de les famílies per a que la seva implicació, participació i aliança en el procés educatiu dels seus fills tingui impacte d’èxit; en segon lloc la necessitat de compartir línies de treball i valors inclusius per tota la comunitat educativa i generar sintonia perquè l’alumnat aprengui i aprengui millor en el seu context educatiu; d’altra banda, la reformulació del què implica el compromís i la interacció en l’entorn, pel que fa al respecte a la diversitat, la personalització de l’aprenentatge i la promoció de la igualtat d’oportunitats, portades a accions concretes, flexibles, normalitzades que posen l’alumnat al centre. És a dir, fugir de la mera participació en accions o projectes que es proposen i que de vegades saturen el treball d’aquesta xarxa educativa, per crear noves vies d’interacció eficaces, col·laboració amb alt impacte educatiu.

Probablement els pedagogs i les pedagogues tenen un paper clau per fer moure amb intencionalitat educativa aquest engranatge comunitari especialment per aquell alumnat amb necessitats educatives especials degut al conjunt de factors que poden vulnerar la seva inclusió.

L’alumnat amb necessitats educatives especials entren per la seva condició en una doble xarxa: la xarxa establerta del sistema educatiu i la xarxa de suports, serveis sociosanitaris i recursos que cada infant, jove i les seves famílies puguin necessitar en funció de les necessitats del seu fill o filla. La família incorpora una expertesa irrefutable respecte l’atenció del seu fill i va coordinant, de manera informal, tota la informació i el coneixement a través d’aquesta doble xarxa on una gran diversitat de professionals del sistema reglat i no reglat atén el seu fill. Un exemple a tall il·lustratiu:

Imaginem un alumne que està derivat al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del seu territori amb necessitat de suport logopèdic. Rep atenció en comunicació i adquisició de llenguatge per un professional expert adaptada a les seves necessitats un cop per setmana. Si la família no promou l’intercanvi de coneixements del CDIAP cap a l’aula, al pati, a casa o al Cau, no s’esdevé cap tipus de transferència.

La lògica ens diu que les classes de logopèdia no tindrien cap efecte immediat. Seria important que les classes de logopèdia la revessin les famílies per saber què i com fer i, el més important, com transferir a la vida ordinària. 

Oi què és xula aquesta ECOfoto de l’Emma? També ha rebut una menció a la setmana de la ciència celebrada a la seva escola i de la que hem pogut participar. És molt evocadora per il·lustrar els temes que poso a la taula: aquestes persones petites no entenen de segregació i la inclusió la porten al cor.

Segons el model d’educació inclusiva, aquestes estratègies per l’adquisició del llenguatge les haurien de rebre els mestres i personal d’atenció educativa de l’infant, així com els monitors de menjadors, els caps del cau, la professora de música, etc. Amb el seguiment i acompanyament psicopedagògic dels EAPS. I és important la coordinació entre els diferents professionals perquè hi ha metodologies i estratègies diverses i les famílies no haurien d’assumir les decisions professionals, per posar-ne un exemple.

Els professionals de la pedagogia i psicopedagogia, fugint dels aspectes normatius de l’essència de les nostres funcions, hauríem de:

  • Vetllar per a què els professionals de l’educació coneguin la realitat i entorn de l’infant perquè l’alumne pugui esdevenir més protagonista i fer participar més fàcilment en activitats i rutines diàries.
  • Contribuir a ampliar la mirada d’intencionalitat educativa: una mirada sistèmica amb indicadors i pautes concretes d’actuació.
  • Acompanyar i interactuar amb l’alumnat, les seves famílies i als professionals docents i no docents que els eduquen dins i fora de l’aula, en l’entorn natural i significatiu dels infants i joves amb especial atenció a l’alumnat amb NESE.
  • Garantir que les seves veus influeixin en tota la cadena de valor: des del disseny d’activitats i el seu desenvolupament, fins la presa de decisions i participació social, de forma autorregulada i autònoma, evitant les relacions de dependència.
  • Aconseguir que el treball en xarxa garanteixi la transferència de coneixements en el dia a dia i que el treball amb les famílies, tingui una mirada concreta no etérea del treball amb els agents educatius i socials del territori.
  • Garantir que la identificació i sinergies dels mapes de recursos territorials s’adaptin als recursos que les comunitats necessiten per l’alumnat que té.
  • Promoure, facilitar i garantir la participació de les famílies i l’alumnat si s’escau en els projectes educatius dels centres, projectes educatius locals i comunitaris.
  • Contribuir en la identificació i avaluació d’evidències basades en les millors pràctiques inclusives on l’alumnat abraça l’èxit educatiu.

Els plantejaments educatius del nou segle pivoten sobre metodologies de treball comunitari que interrelaciona l’escola, la societat i l’administració (des del moviment de Renovació Pedagògica, passant pels reveladors Plans Educatius d’Entorn, l’actual aliança 360º per a l’educació a temps complet). També és cert, que no hi cap parlar d’inclusió sense els recursos personals materials i mesures organitzatives curriculars i d’accessibilitat tecnològica que garanteixi una adequada resposta educativa. Sembla obvi, però voldria remarcar que no es pot incloure a través de l’exclusió tingui la forma que tingui.

 

Bibliografia

  • Ainscow, M. (1999) Understanding the development of inclusive schools, London, Falmer.
  • Booth, T. and Ainscow, M. (2011). Index for Inclusion: developing learning and participation in schools; (3rd edition). Bristol: Centre for Studies in Inclusive Education (CSIE).
  • Carretero, R.; Pujolàs, P.; Serra, J. (2002). Un altre assessorament per a l’escola. L’assessorament psicopedagògic des d’una perspectiva comunitària. Barcelona: La Galera.
  • Delors, J. (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi.

http://www.unescocat.org/fitxer/582/EDUCACIO%20HI%20HA%20UN%20TRESOR%20AMAGAT%20%20A%20DINS.pdf

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0060/86853f46-c50d-4a37-93c5-5913915311b8/Guia_Educacio_inclusiva.pdf

 Notes al peu:

[1] Text complert del Decret al DOGC de 19 d’octubre de 2017, fent clic en aquesta adreça: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7477/1639866.pdf

[2] Text complert dels materials per a l’atenció a la diversitat del Departament d’Ensenyament “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú”, fent clic en aquesta adreça: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/inclusio/escola-inclusiva.pdf

[3] Text complert del Pacte contra la Segregació Escolar , fent clic en aquesta adreça: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/6058/Pacte%20segregacio%20escolar%202018_definitiu.pdf

Moltes gràcies Rosa Rodríguez, Mª Victòria Gòmez, Mª Concepció Torras Sabaté, Sílvia Vilasaló i Virgínia Sanuy del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Moltes gràcies especials a l’Olga Parés, presidenta de l’Associació Síndrome de Down de Lleida per estar allà en aquell moment. Moltes gràcies M. Assumpció Pou per fer-nos vibrar. Moltes gràcies mama i Adri per acompanyar-me. I moltes gràcies Àngel per creure que podem moure muntanyes junts.