El misteri dels mitjons desparellats

by | 21 Mar 2019 | Inside Up | 2 comments

Si obres ara mateix el teu calaix de roba interior (sí, el calaix on guardes els mitjons i mitges) i remenes una mica, n’estic convençuda que apareixeran de cop més d’un mitjó desparellat. També crec que sospites que la teva rentadora o secadora conspira contra tu i els engoleix com si fossin olivetes de vermutet. Més d’una persona ho pensem… De fet, crec que és un misteri indesxifrable que es dona a totes les llars. De fet, comença a haver-hi per la xarxa multitud d’investigacions i evidències que intenten confirmar aquestes teories.
No t’ho creus? Aquí ho pots comprovar:

Deixarem aquest enigma (de moment) per intentar resoldre’l més endavant i ens centrarem en revelar el secret que amaga dur avui uns mitjons desparellats.

Fa tan sols set anys, la Organització de les Nacions Unides  va designar el 21 de març com el dia Mundial de la Síndrome de Down. I per què el 21 de març? L’altre dia en el marc de les Jornades sobre experiències per promoure l’educació inclusiva i l’inclusió social organitzades pel Grup de Recerca en Diversitat de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, l’Andy Trias, la Montse Vilarrasa i l’Edgar Prat de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down ens ho van explicar: 21, per què es tracta del cromosoma 21 i el mes de març perquè ocupa la posició número 3 del nostre calendari i correspon a la trisomia. Ben trobat oi?

Així doncs avui  21 de març és el Dia Mundial de la Síndrome de Down. Una de les maneres de celebrar aquest World Down Syndrome Day és animant les persones a que arrepleguin el munt de mitjons desparellats que tenen per casa i que se’ls posin amb molt d’orgull! I això, d’on surt?

L’Andy Trias és l’autor del llibre “Ignorant la Síndrome de Down”, el va escriure a boli en 30 llibretes. La Montse Vilarrasa és la primera persona amb discapacitat intel·lectual que va guanyar les eleccions a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona! Són molt cracks!

La idea de dur mitjons desaparellats, el que seria la Socks battle for Down Syndrom (#socksbattle4DS) apareix cap el 2015 per part de l’Associació Down Syndrome International (DSI). Els mitjons s’han fet servir com a símbol perquè els cromosomes tenen una forma similar als mitjons i les persones amb Síndrome de Down hi neixen amb un d’addicional. A dia d’avui, aquesta campanya és seguida i compartida per nombroses associacions i fundacions en el món sencer.

Tot aquesta introducció és només per compartir un momentàs que m’han fet les meves amigues DEL ALMA: aquest matí només d’obrir el mòbil, sorpresa! Un munt de fotos de mitjons brillants, colorits i desparellats per mostrar el seu suport incondicional vers les persones amb Síndrome de Down. No n’havíem parlat, i si havíem xatejat era per comentar altres coses que ni hi tenien res a veure! Plorera matinera però reconfortant!

Encara em pregunto com és que la Vane té els peus tan petits…

Comparteixo algunes reflexions en el marc de la diada d’avui :

  • No hi ha cap mèrit en ser pare o mare d’un infant amb Síndrome de Down. L’únic mèrit està a ser pares i mares i gaudir-ne al 100%.
  • No desitgis que el teu fill o filla neixi amb Síndrome de Down, però si porta un cromosoma EXTRAordinari, no vulguis ser superpare o supermare, fes de pare i mare dintre de tota aquesta singularitat o t’enfosquiràs.
  • Gaudeix de la vida i de la diferència. Sabem que un món sense diversitat és un món sense color, normalitza-la.
  • No intentis resoldre el misteri dels mitjons desparellats individualment, perquè no te’n sortiràs! Pregunta per què desapareixen els mitjons a aquelles persones amb capacitats EXTRAordinàries que tinguis al teu entorn, fliparàs! Elles tenen aportacions interessants per solucionar a l’enigma.

Avui es commemora el dia de la Síndrome de Down i aquest bloc fa un any de vida. Però saps què? Avui també comença la primavera; avui ha arribat una postaleta molt especial de Fuerteventura i avui, encara avui, celebrem els 5 anys de la meva filla gran, l’Emma. I avui el rei de la casa i la seva germana bessona es cruspiran un bon tros de pastís de xocolata!

Què la festa de la vida no pari!

Avui es commemora el dia de la Síndrome de Down i aquest bloc fa un any de vida. Però saps què? Avui també comença la primavera; avui ha arribat una postaleta molt especial de Fuerteventura i avui, encara avui, celebrem els 5 anys de la meva filla gran, l’Emma. I avui el rei de la casa i la seva germana bessona es cruspiran un bon tros de pastís de xocolata!

Què la festa de la vida no pari!