La Sílvia Tormo és una professional experta en transformació digital i innovació tecnològica especialitzada en mitjans de comunicació multiplataforma i en SEO (Search Engine Optimitation) a gran escala. Té una motxilla tècnica i una capacitat de connexió d’idees 24h que deixa a tothom astorat. Qui la coneix sap que és multitasker i no se li escapa detall. És un diccionari d’aplicacions per a tot, de vegades sembla que et parli en llengua èlfica i entre que la seva ment és multimèdia i que està diagnosticada, des de no fa gaire, de TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat), qualsevol moment amb ella, pot arribar a ser èpic. Al Mundo Deportivo devien flipar!

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, el conegut TDAH és un trastorn de caràcter neurobiològic originat en la infància que implica un patró de dèficit d’atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat i que en moltes ocasions està associat amb altres trastorns.

Hi ha moltes persones que es van fer famoses pel seu talent brillant diagnosticades de TDAH, com Steve Jobs o Bill Gates…

Sí!!! Hi ha un fotimer de gent! Will Smith, Sylvester Stallone, Britney Spears, Justin Timberlake, (riu). Fora bromes: hi ha moltíssimes persones amb TDAH però es pot presentar de forma molt heterogènia, de manera que cada cas és únic, i no es pot generalitzar i esperar un comportament i resposta únics.

Recentment s’ha descobert que, tot i l’heterogeneïtat dels casos, el TDAH té a veure amb la maduresa del cervell.

Sí! Som els Peter Pan, els nens eterns. Fa poc van publicar un article a La Vanguardia on s’exposava aquesta qüestió. Els estudis realitzats indiquen que el TDAH produeix problemes en els circuits reguladors que comuniquen dues zones cerebrals: còrtex prefrontal i ganglis basals. Aquestes àrees es comuniquen a través de la dopamina i la noradrenalina. En tenir un alliberament deficitari d’aquests neurotransmissors i un alt nivell de recaptació dels mateixos, s’altera la neurotransmissió, afectant a l’atenció, l’estat d’alerta, la memòria de treball i el control executiu. Has vist que ben estudiat ho tinc? La disminució del metabolisme sinàptic dels neurotransmissors produeix totes aquestes conseqüències i això, segons la revista The Lancet Psychiatry, és degut a una trigança en la maduració del cervell.

Sílvia, el fet que t’hagin diagnosticat TDAH ara que ets adulta…, honestament: vas entrar en xoc o ha estat un alliberament?

Mmmmm (amb els ulls com plats), ha estat un alliberament! 100% t’ho dic! D’alguna manera ja ho sabia, però necessitava l’evidència diagnòstica. L’impacte negatiu que té i ha tingut el TDAH a la meva vida és brutal, però ara ja tinc dades per plantar-li cara.

Com de negatiu?

Doncs em costa molt gestionar les meves habilitats socials, em costa molt comunicar-me tant per escrit com oralment… L’altre dia em van convidar a un esdeveniment tecnològic amb perspectiva de gènere d’Amazon, el Womazon, i casi em desmaio quan vaig haver d’intervenir en una de les xerrades. No és pànic escènic, que de tant en tant també en tinc, és bloqueig absolut a l’hora de desenvolupar les meves habilitats de comunicació.

Ja des de petita la meva facilitat per distreure’m i desconnectar era tan alta que de seguida em vaig enganxar a activitats que em permetien un cert aïllament social, saps què em passava? D’alguna manera he patit rebuig social en els meus entorns de referència. Clar, com podien “incentivar” o “premiar” a algú que no participava a classe, que no se l’entenia quan parlava, que no es planificava ni organitzava, que arribava tard, que es bloquejava…? Jo he patit bullying. A l’institut em van rebutjar prenent-me per boja o estúpida perquè ningú sabia que es tractava d’uns problemes associats a TDAH. Pensa que la meva manca d’autoestima va acabant sent tan gran que m’ha costat moltíssim establir i desenvolupar relacions socials estables. Ei, però, sense drames, eh? Tot això ho verbalitzo ara! A la dècada dels 40! Sóc una persona molt vital i optimista, tu ho saps! Però crec que falta moltíssima sensibilització respecte aquests trastorns que impacten en les conductes, no tant la formació específica, que també per descomptat, però més paciència, empatia, sensibilització, creativitat, respecte i tolerància per les persones que tenim alguna dificultat o altra.

La Sílvia ve acompanyada de la seva parella, en Sergio. Ell també desenvolupa la seva activitat en el sector TIC i…, atenció: està diagnosticat de TDAH!!! Al sentir la resposta de la Sílvia, sense pensar-s’ho dos cops, intervé en la tertúlia: saps què passa? Quan et confirmen que tens TDAH, quan et donen el diagnòstic, automàticament deixes de culpabilitzar-te. Es produeix un gran fenomen: l’exculpació. Ja no et sents tan malament, ja no penses que ets un desastre. No. Ara ja saps, que tu no ets un desastre, sinó que per respondre davant les demandes de l’entorn, necessites processar d’una altra manera.

Sílvia, Sergio, necessito fer un parèntesi.  Se suposa que les entrevistes me les preparo, em documento, selecciono fonts fiables, elaboro una bateria de preguntes “extres” per aprofitar el gir de les converses, i ho faig anticipadament perquè la tertúlia pugui fluir el màxim possible (ja sabeu que sempre tinc imprevistos i/o acompanyants imprevistos)… Però…, com és possible que no sabés que la teva parella, Sílvia, també està diagnosticat de TDAH??? Això és un combo!!! 

Sense afany d’idealitzar el TDAH i posar-lo a nivell de “súper-poder” (tot i que ho crec) i sense entrar en els aspectes negatius amb to melodramàtic, aprofito el nou descobriment per capgirar la conversa i intentar exprimir-los al màxim per poder fer una foto de les característiques positives que pot presentar el TDAH. Com a mínim, de les que tenen ells!

Sílvia, creus que el TDAH et ve de família?

Oi tant!!! N’estic convençuda! Crec que mon pare és un TDAH amb potes i no diagnosticat (riu). I crec que per això va ser un visionari del seu temps pel fa a la revolució de les TIC. Crec que va trobar el seu lloc, un llenguatge amb el que es trobava còmode i, el més  important, productiu! Mira, la ment computacional i el TDAH són molt bons amics. Haig de donar les gràcies a tota aquesta revolució, perquè les persones com jo ens podem desenvolupar social, laboral, educativa, emocional, psicològica i intel·lectualment al nostre ritme i manera de fer. El meu pare va emprendre negocis web quan ni es coneixia que era això de la World Wide Web, m’explico? El meu pare em va ensenyar a programar quan tenia 11 anys. Ara que t’ho estic explicant penso que és molt fort! (riu).

Llavors la teva família va ser un potenciador clau de les teves capacitats? Però ningú s’ensumava res de cap trastorn…, o sí?

Per descomptat que no! Tinc una bona llista de “hitos y milagritos” que hem fet amb la meva família, però això ens dóna per un documental!!! T’haig de dir que tot el què he aconseguit fer en el camp professional és, en part, fruit d’aquesta “potenciació”. Mira, abans d’entrar a treballar al primer mitjà de comunicació d’alta volada, vaig estar 6 anys donant classes en una acadèmia mentre amb la meva germana Sandra fèiem Màrqueting de Guerrilla pel negoci de pàgines web del nostre pare, Carlos Tormo. En aquell temps (2003) ja coneixíem els negocis domainers i SEO, a més de treballar configurant hostings web, què et sembla? I des de Cornellà!!!

Em sembla espectacular! No sé com encara no estàs de rectora al MIT o t’han segrestat per treballar al Pentàgon o la NASA. Explica’m una mica: després d’això vas entrar a la ràdio, oi?

Vaig continuar estudiant fins que vaig entrar a treballar com a Tècnica de Sistemes a mitja jornada a Onda Rambla. Ara riuràs: quan vaig entrar a la ràdio vaig ajudar a digitalitzar totes les entrevistes de La Pasionaria.

Un moment, (ric), estem parlant de la Dolores Ibárruri, La Pasionaria? 

Sí, sí, sí, una de les líders de l’època de la meva àvia i de qui ella tant m’havia parlat! Pensa que totes les seves entrevistes fetes a la ràdio van passar a ser escoltables per qualsevol persona del planeta i no de manera analògica! Em vaig sentir poderosa, molt poderosa. Després vaig conèixer a Lev Manovich i vaig entendre, gràcies als seus llibres i publicacions, el significat de l’era digital.

Ui, ui, això es posa interessant! 

A la ràdio vaig arribar a posar 10 targetes de Fax per XDSI per rebre programes des de Madrid. Després vam crear una infraestructura completa d’alta disponibilitat amb CPD propi per Fibra amb tecnologia HP. Està clar que vaig fer tot el possible per convidar a totes les persones que podia a que es fessin un compte a Gmail: el correu electrònic era un mitjà millor que el Fax. No voldria oblidar-me i que ens oblidem com a societat d’on venim i cap a on anem pel que fa a la digitalització.

Seguint una mica amb el fil, vaig intentar crear Hit Radio Online quan no hi havia ràdios digitals encara, perquè nosaltres teníem una cadena musical i vaig trobar que seria una gran oportunitat. La meva visió no va ser compartida amb la de la direcció de negoci, però el temps em va donar la raó! Anys més tard naixia Hit Radio Online. Ja des de Vocento vaig ajudar a digitalitzar en Podcast part del contingut regional de la ràdio. Vaig sentir el poder dels nous mitjans propagant-se per les meves venes i no he pogut desenganxar-me. Mira’m ara, aprenent cada dia… l’últim el Google DialogFlow i Google Actions, de traca i mocador!

Bé…, els teus tics són les TIC.

(Riu efusivament). És clar, la ment computacional m’ha salvat! El llenguatge de la programació és un llenguatge molt inclusiu. Com a moltes persones, després d’un temps executant feines d’infraestructures i sistemes em va envair una mena de fartanera amb el sector d’activitat i vaig reprendre l’activitat web i comunicació fent SEO i transformació digital.

Explica’ns algun “milagrito” que puguis dir que és produït gràcies al teu talent (per descomptat) i la influència del TDAH.

Doncs, per exemple, gràcies a l’habilitat per detectar patrons de comportament d’usuaris i gestionar grans quantitats d’informació vaig poder elaborar estratègies per incrementar notablement les visites de www.mundodeportivo.com. És molt motivant per les persones, i per les que vivim amb TDAH especialment, observar els resultats després de la dedicació i treball, perseverança i paciència en construir quelcom. Poder acabar un projecte i veure els resultats és un xut d’adrenalina positiva que ens dóna benzina per molts dies.

Sílvia…, siete vidas tiene un gato, no? Per quina vas ara?
(Trenca a riure) ¡Por la cuarta! Ja saps que he tingut i tinc una vida molt intensa a vegades embolicada sense ordre ni concert, però molt interessant! Mira, jo sé que totes les persones tenen les seves dificultats, però es tracta  d’ajudar-nos a superar i controlar aquests trencacolls mèdics i emocionals, i així reduir l’impacte en la vida diària.

Quin tractament i accions terapèutiques estàs seguint per regular els efectes del TDAH?

Segueixo un tractament farmacològic des de fa 8 mesos que em calma la impulsivitat i m’ajuda a focalitzar. Estic participant en un assaig clínic molt interessant amb el Dr. Ramos Quiroga, especialitzat en els trastorns del neurodesenvolupament i que estudia el TDAH. Saps què? Tinc la sospita que ell també està diagnosticat amb aquest trastorn (riu). Això és com quan estàs embarassada que veus cotxets per tot arreu! Doncs igual, veig TDAH a tot arreu! Patri, vols dir que tu no… (riu i riem encara més).

En paral·lel, com a tàctica no farmacològica participo en un  grup de teràpia de conductual per treballar les qüestions de tasca executiva, organització, reconeixement d’aspectes positius de la nostra condició. És just com t’ho estàs imaginant, “Hola soy Sílvia y tengo TDAH“, un grup de teràpia, però et diré una cosa: Hi ha més potència en aquella sala que en un coet de Elon Musk. Cada vegada que vaig sento l’energia de 200 persones i som 7!

La nostra trobada acaba intentant cercar arguments per a bastir aquesta reflexió “Les activitats professionals en l’àmbit de les TIC configuren un dels entorns més estratègics on les persones amb TDAH poden desenvolupar el seu talent”. La Sílvia i en Sergio ja marxen i estan ben animats i contents. Jo també, sincerament. Sé que aquesta tertúlia ha servit per què la meva amiga practiqui les seves habilitats de comunicació. Sé que posant una mica d’estructura als seus pensaments d’una manera familiar i natural, sense jutjar, només fluint, reforço la seva autoestima. Sé que és una crack i que un dia combustionarà de forma espontània o levitarà. N’estic convençuda. Gràcies Sílvia!

Comparteixo la documentació de referència que he trobat interessant sobre TDAH per si algú vol fer una capbussada científica:

• Biederman,J., Faraone, S.V., Spencer, T., Wilens, T., Norman, D., Lapey, K.A., et al. (1993). Patterns of psychiatric comorbidity, cognition, and psychosocial functioning in adults with Attention Deficit Hyperactivity Disorder.American Journal of Psychiatry, 150. 1792-1798.
• Ramos-Quiroga JA, Bosch-Munsó R, Castells-Cervelló X, Nogueira-Morias M, García-Gimenez E, Casas-Brugué M. Trastorno por déficit de atención con hiperactividad en adultos: caracterización clínica y terapéutica. Rev Neurol 2006; 42:600-6.
• Ramos-Quiroga JA, Chalita PJ, Vidal R, Bosch R, Palomar G, Prats L, et al. Diagnóstico y tratamiento del trastorno por déficit de atención/hiperactividad en adultos. Rev Neurol 2012; 54 (Suple 1): S105-15.

Fins la propera capaCITA!